Details

Autor(en) / Beteiligte

• Tornés Fernández, Moira
• Marmolejo Duarte, Carlos Ramiro

Titel

Reduce el policentrismo el consumo de suelo urbanizado? Una primera aproximación para las siete áreas metropolitanas españolas

Ist Teil von

• Architecture, city and environment, 2012-02, Vol.6 (18), p.171-192

Erscheinungsjahr

2012

Link zum Volltext

Quelle

EZB Free E-Journals

Beschreibungen/Notizen

• La aparición de sistemas progresivamente extensos, donde los límites entre el campo y la ciudad han sido erosionados, ha dominado la escena a partir de la segunda mitad del siglo pasado. De esta manera, el crecimiento compacto por continuidad ha perdido fuelle a favor del crecimiento por dispersión de baja densidad. Así, el suelo, uno de los recursos más limitados, ha sido depredado de una manera vertiginosa. En pro de la sostenibilidad, las agendas de los planificadores territoriales han situado al policentrismo como una alternativa a la dispersión. En este artículo se pretende analizar hasta qué punto el policentrismo está correlacionado con el consumo del suelo. Para ello, a partir de información sobre población, empleo y consumo de suelo de las principales metrópolis españolas, se construye un modelo de regresión en donde la variable dependiente es el consumo de suelo y, las independientes, indicadores asociados con la estructura de la matriz territorial, de la estructura urbana (incluido el policentrismo) y de la estructura de las actividades económicas. Los primeros resultados sugieren que el impacto del policentrismo sobre la reducción de consumo de suelo es incipiente y otros factores, como el tipo de actividad económica dominante, la fragmentación de los tejidos urbanizados o la complejidad de la matriz territorial, anteponen su importancia en la explicación del suelo consumido per cápita. L’aparició de sistemes progressivament extensos, on els límits entre el camp i la ciutat han estat erosionats, han dominat l’escena a partir de la segona meitat del segle passat. D’aquesta manera, el creixement compacte per continuïtat ha perdut pistonada a favor del creixement per dispersió de baixa densitat. Així, el sòl, un dels recursos més limitats, ha estat devorat d'una manera vertiginosa. En pro de la sostenibilitat, les agendes dels planificadors territorials han situat al policentrisme com una alternativa a la dispersió. En aquest article es pretén analitzar fins a quin punt el policentrisme està correlacionat amb el consum de sòl. Per això, a partir d’informació sobre població, feina i consum de sòl de les principals metròpolis espanyoles, es construeix un model de regressió on la variable dependent és el consum de sòl i les independents els indicadors associats amb l’estrucutra de la matriu territorial, de l’estructura urbana (inclòs el policentrisme) i de l’estructura de les activitats econòmiques. Els primers resultats suggereixen que l’impacte del policentrisme sobre la reducció de consum de sòl és incipient i que altres factors, com el tipus d’activitat econòmica dominant, la fragmentació de teixits urbanitzats o la complexitat de la matriu territorial, sobreposen la seva importància en l’explicació del sòl consumit per càpita. The appearance of progressively extensive systems, in which the limits between the countryside and the city were eroded, is an established trend since the second half of last century. This way, the compact continuous growth has lost ground in favor of a low density, sprawled growth. The land, one of the most limited resources, has then been plundered in a dizzy way. Arguing sustainability, the agendas of the territorial planners have presented polycentrism as a solution to scattering. This article tries to analyze up to what point polycentrism is correlated with the use of land. To do so, based on information about population, employment and the use of land for the main Spanish metropolises, a model of regression is generated: the dependent variable is the use of land; the independent variables are indicators regarding the structure of the territorial matrix, of the cities (including polycentrism) and of the economic activities. The first results suggest that the impact of polycentrism for reducing the use of land is incipient and other factors, such as the type of dominant economic activity, the fragmentation of the urbanized fabrics or the complexity of the territorial matrix, point out its importance to explain the used land per capita